Fons Incorporat

Al llarg de la seua història són diversos els documents particulars que han arribat a l'Arxiu per donacions, la majoria han sigut documents solts, però hi ha quatre donacions que destaquen, tan per la quantitat de documents com pel seu interés per als investigadors, i que constitueixen quatre fons independents del municipal, es tracta del Fons de la Família Ferrando, el Fons Boïl de la Scala, el Fons del Jutjat de 1ª Instància i Instrucció de Sueca i els Discos de l'antiga Ràdio Sueca.

 

El Fons de la Família Ferrando està format pels expedients personals de diversos membres d'aquesta família suecana, nissaga d'arquitectes i agrimensors, que inclou plànols, peritatges, taxacions, alineacions de carrers, xicotetes reformes, etc. i que són una gran font d'informació per als estudiosos de l'urbanisme suecà de la segona meitat del segle XIX, ja que complementen els expedients d'obres públiques i particulars d'eixe període que formen part del fons municipal. Consta de dues caixes arxivadores amb un total de 262 expedients que van de 1858 a 1902.

Expedient 193 Fons Ferrando

· Exercici geomètric de José Ferrando Sanz sobre els efectes de llum i ombra que produeixen tres sols quan es projecten sobre tres esferes (Expedient 193 del Fons Ferrando)

 

Els Boïl de la Scala foren senyors de Manises amb propietats a localitats com Sagunt, Aldaia, Quart,... i per diverses vicissituds el seus documents personals han acabat disgregats en diversos arxius, com els de Sueca, Gandia i Manises. Per conèixer millor la història d'aquesta família i del seu arxiu, que inclou tant documentació familiar com d'administració del seu senyoriu, us recomanem la lectura de dos articles: Patrimoni ocult, història segrestada d'Esperança Costa, publicat a EL País el 10 de novembre de 2011 i Els Boïl de la Scala, una història de família de Josepa Cortés, publicat en 1985 al número 9 de la revista Batlia dins d'un monogràfic sobre els Boïl amb el títol Quadern del Palau de la Scala.

 

El Fons Boïl de la Scala de l'Arxiu de Sueca, amb documentació que abarca dels segles XIV al XIX, està descrit al llibre: Catàleg de l'arxiu dels Boïl de la Scala, senyors de Manises (Arxiu Històric Municipal de Sueca) de Josepa Cortés Escrivà i Vicent Pons Alós. Publicat per la Universitat de València l'any 2000.

 

En 2003 una nova donació va augmentar el Fons Boïl de la Scala de l'Arxiu de Sueca en 59 documents més que podeu trobar catalogats en els següents enllaços:

· Escut d'Armes dels Scala dibuixat al full 203 del Capatró de 1524, a la foto s'aprecia també part de l'enquadernació del llibre

Escut d'Armes dels Scala

Fons del Jutjat de 1ª Instància i Instrucció de Sueca:

Durant l'època foral valenciana, l'aplicació de les lleis i l'administració de justícia estava a càrrec dels justícies locals, que constituïen els òrgans de primera instància, i, per a superiors instàncies els tribunals permanents de justícia, com la Reial Audiència de València i el Consell Suprem d'Aragó. El desenvolupament processal davant del justícia era ben simple, presentació de clam o denúncia davant de la seua cort, al·legacions de la part contrària, informació de testimonis, resolució pel mateix justicia i promulgació de sentència amb la concurrència i l'assessorament dels prohoms de la ciutat i de l'assessor.
 

El Reial Decret de 21 d'abril de 1834 subdividia les províncies en partits judicials, l'article 3 de dita norma ordenava el cessament de la tasca judicial dels alcaldes, remetia els processos i expedients que en eixos moments tingueren en llur mans als jutges lletrats caps de partit, en l'instant que fossen nomenats. Els Jutjats de Primera Instància i Instrucció són –i han estat des del segle XIX- la pedra angular de l'administració de Justícia. Són entitats amb una estructura senzilla al front de les quals es troba un jutge instructor, assistit per un secretari judicial i un reduït aparell administratiu. Són el primer element d'accés a l'administració judicial per als dos órdres bàsics: el civil i el penal. Els jutjats de 1ª Instància i Instrucció són òrgans jurisdiccionals unipersonals i independents encarregats d'administrar justícia en l'escaló bàsic de la demarcació judicial: el Partit. Entenen en afers d'ordre civil –en la jurisdicció contenciosa i voluntària- com Jutjats de 1ª Instància, segons allò marcat en les distintes normes i en els recursos sobre les resolucions dels jutjats de pau del seu respectiu partit, així com de les questions de competències entre ells. En l'ordre penal, com jutjats d'Instrucció, s'encarreguen de la instrucció de les causes per delictes el fallo del qual corresponga als jutjats d'allò penal de llur província o en el seu cas a l'Audiència Provincial. S'ocupen a la vegada del coneixement i fallo dels judicis de faltes –excepte els corresponents als de Pau- i dels procediments de “Habeas Corpus”. Igual que ocorre en l'ordre civil amb els jutjats de 1ª Instància, els d'Instrucció són l'órgan d'apel·lació sobre les actuacions dels jutjats de pau en l'ordre criminal. Aquesta competència els va ser assignada des de la promulgació de la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1985. Fins eixe temps també eren competents per a jutjar sobre delictes la pena del qual no superàs els sis anys.

 

El dia dèsset d'agost de 1841 es va procedir a la constitució del Col·legi d'Advocats de Sueca, en el despatx d'Asensio Blasco, aleshores degà —acta fundacional que es guarda en l'Arxiu del Col·legi d'Advocats de Sueca—. La redacció sistemàtica de demandes, contractes, estatuts, processos i un etcètera divers de formularis jurídics per als procediments judicials per part d'aquests professionals: sol·licitud de justícia gratuïta, sol·licitud de declaració d'hereus ab intestato, denúncia criminal, petició de taxació... van generar i consolidar unes sèries documentals jurídiques, que organitzades, coneguem com Arxiu del Jutjat de 1ª Instància i Instrucció de Sueca.
 

El fons d'aquest partit judicial compren 199 caixes arxivadores i tres llibres solts. 166 d'aquestes caixes i els tres llibres solts corresponen al Jutjat de Sueca, on es guarda la documentació administrativa generada pels afers de la capital riberenca i la resta de poblacions compreses en el Partit Judicial, més la documentació gestionada per la Junta Electoral de Zona de Sueca per les diverses consultes electorals, locals, autonòmics, generals, europees, i referèndums; són 25 caixes que estan inventariades amb els ordinals 175 a 199 ambdues incloses. Altres 33 formen l'arxiu, que formalment l'Administració de Justícia titulava Jutjat Comarcal, i que és el Jutjat de Pau de Cullera, segona població més populosa del Partit. Les caixes inventariades d'aquest fons comprenen els ordinals 142 a 174, ambdós inclosos, i la seua cronologia extrema és 1919 – 1989.
 

A grans trets, les temàtiques que tracten les sèries documentals són: Els expedients de Responsabilitats Polítiques de la Guerra Civil de 1936-1939, les caixes dels quals estan agrupades per municipi; documentació del Dipòsit Carcerari; Llibre d'Entrada d'Afers civils i Llibre d'Exhortament Criminal i Civil, Judici Civil de Cognició, Verbal, Desnonament; Expedient Governatiu i les eleccions diverses. El fons que ha arribat a les dependències de l'Arxiu Històric Municipal de Sueca arrenca l'any 1890 i comprén documentació intermitent fins l'any 1932, la cronologia més contemporània arriba a l'any 1992, per la qual cosa la datació extrema del fons arxivísitic abarca cent-dos anys, des de 1890 a 1992. En conseqüència, la consulta de la part més contemporània d'aquest fons està sotmesa a la normativa legal sobre protecció de dades de caràcter personal. Podeu consultar ací l'Inventari del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sueca.

 

Diversos expedients del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sueca

· Diversos expedients del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sueca

Catàleg de la discoteca de Ràdio Sueca:

La relació d'editors es presenta per ordre alfabètic i en columna paral·lela a la relació dels segells discogràfics, d'eixa manera una ullada ràpida relacionarà l'empresa i la marca comercial sonora.
La relació onomàstica de les empreses editores dels documents sonors que conté la Discoteca de l'antiga Ràdio Sueca puja a trenta-cinc, però si hom fixa els noms oficials registrats en les caràtules comercials se n'adona que moltes nomenclatures són les diverses denominacions que l'empresa va tenir al llarg de la seua vida operativa o perque s'adaptà al mercat nacional on va entrar, en aquest primer cas, tenim els casos més nombrós, com el de la Companyia del Gramófono-Odeon, que modificà la seua titulació nou vegades: Cº Gramófono S.A.E., Cº Gramófono-Odeon S.A.E., Compañía del Gramófono-Odeon S.A.E., Compañía francesa del Gramophone, Disco Gramófono, Disque [--] Gramofone, Gramófono, La voix de son Maitre i Transoceanic Trading Cº; i en el segon, també representatiu per les seues diverses denominacions està RCA Radio Corporation of America: RCA, RCA Victor Mexicana, Industria Eléctrica S.A. (a Espanya), per la qual cosa, el llistat d'aquestes empreses es reduix a vint-i-dues. Una altra observació a fer, és que hi ha empreses que el seu nom el feren servir també de nom de segell discogràfic, com M-G-M (Metro Golding Meyer), Phillips o Columbia, aquest últim cas va crear finalment el seu segell Notas Mágicas.

El llistat de segells discogràfics també està organitzat per ordre alfabètic relacionat amb la seua empresa editora però, a més a més, si aquesta editorial haguera tingut diverses marques comercials tots els segells identificats es presenten agrupats, a manera d'exemple presentem el cas més cridaner de la Compañía del Gramófono-Odeon S.A.E. que va treballar en el marcat musical amb les marques AEGAL, Gramophone, La voz de su amo, Odeon, Oseora, Pathé, com a pròpies, i per contractes jurídics amb les externes Columbia, M. Querol, M-G-M. En total hi ha registrats vint-i-huit segells.

Els estils musicals de la discoteca de Ràdio Sueca estan presentats per ordre alfabètic del seu nom propi o que el caracterítza acompanyat, si de cas, d'estils molt populars com el bolero, fox,  pasodoble o rumba que el barrejen: Afro-mambo, bolero-guaracha, bolero-flamenco, fox-bolero, fox-vaquer, mambo batiri, mambo Kaem, rumba-bolero, rumba-fox-trot, rumba-tanguillo. D'aquesta manera hi ha trenta-tres entrades generals o genèriques de ritmes o estils.

Catàleg complet de la col·lecció discogràfica municipal de Sueca.

 

Sistema de classificació de discos
Sistema de classificació de discos utilitzat en les baldes de les prestatgeries de Ràdio Sueca, on s'aprecia l'estil musical amb la seua numeració corresponent.

 

Alguns dels discos de Ràdio Sueca
Alguns dels discos de Ràdio Sueca