Sueca, ressenya històrica

Donació de Jaume I a Guillem Escrivà de l'Alqueria de Junçana (Utxana) 13 d'abril de 1248El passat més recent de la ciutat comprén des de la Carta Pobla atorgada per la Sobirana Orde Militar dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, de Rodes i Malta de 24 de febrer de 1245, que establia les condicions jurídiques i econòmiques que devien acceptar els qui volgueren radicar-se ací. Setze varons amb llurs families foren els primers pobladors originals del camp de Tarragona, a les alqueries de Sueca, Saucelles, Alborig, Ribalmarig, Vilella, L'Ello i Gandient.

En el període comprés entre els anys 1317 i 1348 Sueca va sofrir extraordinaris canvis: passà de ser propietat de l'Orde de Sant Joan, al rei Jaume II, qui la traspassà a l'Orde Militar de Nostra Senyora de Montesa i Sant Jordi d'Alfama. Les guerres de la Unió i dels dos Peres, així com les successives pestes internacionals i locals que esdevingueren en aquell temps la destruïren fins a l'extrem que el 1386 l'Odre de Montesa hagué de confirmar els privilegis perquè poguera tornar-se a desenvolupar la vila.

En 1453 s'obrí la séquia de Cullera al terme de Sueca. L'any 1457 el rei Alfons V d'Aragó i III de València, més conegut com el Magnànim, sancionà a favor de la població un privilegi de data 19 d'octubre de l'esmentat any, pel qual els suecans podien treure la quantitat d'aigües que volgueren del riu Xúquer per regar les terres. Posava les bases del desenvolupament econòmic i demogràfic del nostre municipi.

En 1553 es va dividir el terme entre Sueca i Cullera, es va ratificar l'amollonament i la delimitació en 1743, i el 31 de desembre de 1566 es va desmembrar l'església de Sueca de la seua matriu de Cullera i es va elevar a parròquia.

El segle XVIII, va suposar econòmicament i urbanística el període de més transformacions a la localitat, que posaran les bases de la riquesa social, política i demogràfica un segle després. Ara és quan es produeixen els establiments agraris de l'arròs -terres de Miguel Múzquiz, les de Cristóbal de Vilches, però també d'extensions més reduïdes pertanyents a capes socials mitjanes- i la construcció d'edificis emblemàtics com la primera pedra de la reedificació del convent de Franciscans, de patronat municipal, d'1 de maig de 1753, l'escorxador públic de 1766 o l'edifici de l'Ajuntament de 1703 a 1784, acabat per l'arquitecte Vicent Gascó, erigit en estil toscà.

La Guerra de la Independència dugué transformacions político-socials de primer ordre. El decret de 19 de juliol de 1813 va declarar lliures privilegis privatius com, que els veïns podien edificar forns, molins i altres enginys industrials, i que constaren ells mateixos com a propietaris particulars.

La llei de Successió, promulgada per Ferran VII, a favor de la seua filla Isabel feu esclatar la primera Guerra Carlina. L'Ajuntament va erigir l'any 1838 la murada per defensar-se de les partides tradicionalistes, en 1841 acabaren la seua construcció, que comprenia nou portes: la de Riola, a l'oest de Sueca; la del Cabanyal al sudest; la de Fortaleny al sudest; la de Cullera a l'est; la de la  Punta al nordest; la de la Mar també al nordest; les d'Utxana, la del Llavador (C/ València) i de Sollana (C/ Mare de Déu) al nord.

Entre 1814 i 1873 Sueca va mantenir un plet de caire jurídico-econòmic amb la comtessa de Chinchón, i Duquessa de Sueca, Carlota Godoy amb l'objectiu d'aconseguir alliberar-se del pagament de les taxes feudals, i contribuir a la Hisenda Pública, fet que es va produir per sentència dels tribunals judicials ja en la primera República Espanyola.

El 17 de gener 1899 la reina regent Maria Cristina signà la concessió de l'estatus de ciutat a la vila de Sueca i el 16 de maig del mateix any, va concedir el tractament d' Excel·lentíssim a l'Ajuntament.

Sueca comprén les Entitats Locals Menors del Perelló, el Mareny de les Barraquetes, Mareny de Vilxes i participa de jurisdicció territorial al Mareny de Sant Llorenç (Cullera) i al Palmar (València ciutat), on hi ha diverses aglomeracions d'urbanitzacions turístiques, les dues primeres són el centre neuràlgic del desenvolupament turístic del municipi de Sueca.

Plànol geomètric del Perelló en 1905 pel mestre d'obra Timoteo Andrés

 

 

 

 

· Foto de dalt: Pergamí del 13 d'abril de 1248 amb la donació de Jaume I a Guillem Escrivà de l'Alqueria de Junçana (Utxana).

 

· Foto de la dreta: Plànol geomètric del Perelló en 1905 pel mestre d'obra Timoteo Andrés.